poblacion:2.172.175
dencidad:300,27
superficie:7.235
ciutats:Àlava, Guipúzcoa i Vizcaya
clima:el clima en Euskadi o País Vasco es un clima húmedo,
Aportar tres mapes detallats del País Basc:
Mapa físic:
Mapa polític:
historia y arte
El Museu Guggenheim
El Museu Guggenheim Bilbao, obra de l'arquitecte americà Frank O. Gehry, constitueix un magnífic exemple de l'arquitectura més avantguardista del segle XX. L'edifici representa en si una fita arquitectònic pel seu disseny innovador i conforma un seductor teló de fons per a l'exhibició d'art contemporani.
Eduardo Chillida
BIOGRAFIA
Nascut el 10 gener 1924 va ser el tercer fill de Pere Chillida i Carmen Juantegui. Als 18 anys d'edat, el 1942, comença els seus estudis per preparar l'ingrés a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura a la Universitat Politècnica de Madrid. En pocs anys va decidir abandonar l'ingrés als estudis d'Arquitectura per jugar a futbol. Després d'una fractura de genoll va canviar les seves guants de porter titular a la Reial Societat de Futbol per unes mans
nues a la recerca de volums, incitat per la seva vocació artística.
Va ser més tard quan va començar a dibuixar en el Cercle de Belles Arts de Madrid. Durant aquest temps es familiaritza amb el dibuix al natural. És en aquest moment quan, segons ell mateix va narrar, va decidir dibuixar amb la mà esquerra, i destre, per evitar que la resolució figurativa estigués definida per l'habilitat física. És en aquest moment a Madrid on realitza les seves primeres peces escultòriques.
Es trasllada posteriorment a París on la seva obra, segons diferents crítics com Cosme de Barañano comença a prendre cos. Efectua les seves primeres escultures en guix, impressionat per l'escultura grega arcaica del Museu del Louvre. El 1950 es casa amb Pilar Belzunce a Sant Sebastià i junts es traslladen a París, on va debutar el 1950 amb la mostra Les Mains Eblouis. Comença la seva amistat amb el pintor Pablo Palazuelo. És també en aquests anys quan comença la seva rivalitat amb el temperamental escultor Jorge Oteiza. Tots dos amb una obra vinculada a la tradició constructivista, tot i treballar cada un amb temàtiques parcialment diferents-com va explicar en difrentes llibres i articles el crític d'art i arquitectura Juan Daniel Fullaondo, Jorge de Oteiza no va deixar d'acusar a Eduardo Chillida de plagiar les seves obres, arribant a publicar
el 1991 El llibre dels plagis amb fotografies d'obres de Chillida al costat d'altres similars però anteriors de Jorge Oteiza.
El 1951 neix el primer dels seus vuit fills i aviat la família torna definitivament a Sant Sebastià. Chillida realitza la seva primera peça en ferro, Ilarik, material que utilitzarà al llarg de tota la seva vida.
Chillida-Leku.
Per Chillida "el que és d'un és gairebé de ningú", per això va realitzar nombroses obres públiques, així
com escultures, per a museus de tot el món. Les seves escultures dialoguen amb l'entorn, de manera que moltes d'elles són considerades ja llocs emblemàtics per als seus ciutadans, com passa amb el donostiarra La pinta del vent que s'obre al mar de Sant Sebastià i s'ha convertit en lloc de visita obligada, o la Porta de la Llibertat i Topos V, del barri gòtic de Barcelona, Gure Aitaren Etxea (casa dels nostres pares) a Gernika, Elogi del Horizonte al Gijón Cerro de Santa Catalina, o Monument a la Tolerància al sevillà Moll de la Sal , a la vora del Guadalquivir.
Tot i defensar en diferents trobades i ponències, la "multiplicació dels propietaris de l'obra, en lloc dels múltiples", és a dir l'obra pública com a mecanisme per garantir un accés a la seva obra en lloc de la realització d'obres d'art en sèrie. Des dels anys 80 l'obra de Chillida va patir un procés de popularització que va inundar el mercat de l'art amb sèries de gravats que, combinats amb la gran profusió de logotips per a diferents institucions i esdeveniments, i cartells commemoratius, fomentar una lectura més compositiva que reflexiva seu treball. Així mateix el seu llenguatge va ser motiu de recreacions autoritzades pel mateix autor, com la
utilització de les seves grafies per part de la dissenyadora de moda Ágatha Ruiz de la Prada presentada en un esdeveniment festiu al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia el 1995.
Eduardo Chillida es autodenominada "un solitari, un solitari amb Pili". Perquè Chillida es dediqués a l'art, la seva dona Pili es va ocupar de tots els assumptes. Va ser, des dels 15 anys, la seva major suport. A més d'heretar el gust per l'art, la seva dona i fills han participat en projectes tan ambiciosos com el Museu Chillida-Leku i la muntanya de Tindaya.
Un dels aspectes més desconeguts del treball d'Eduardo Chillida és la seva faceta com a dissenyador d'interiors. El seu treball a la residència familiar del Monte Igueldo, va propiciar una atmosfera de colors neutres, amb senzills mobles inspirats en la tradició popular basca i en la mostra directa de bona part dels elements constructius de l'edificació. En l'última part de la seva vida, el mateix Chillida constituir el museu Chillida-Leku, inaugurat l'any 2000 al caseriu de Zabalaga (municipi d'Hernani, al costat de Sant Sebastià), un bonic mas (construcció tradicional basca) del segle XVI, antiga eugassada militar, que Chillida reconstrueix
com si d'una escultura es tractés. Zabalaga està envoltat d'un gran jardí que avui hi ha la que és possiblement la major col lecció de l'obra de l'artista. Allà, gran part de la seva obra pot gaudir a l'aire lliure en un entorn màgic, a la mida de les seves obres. La inauguració de Chillida-Leku va comptar amb la presència de l'escultor, ja malalt, al costat dels Reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, el llavors president del govern José María Aznar i el llavors canceller alemany Gerhard Schröder.
El 19 agost 2002 va morir a casa seva al Monte Igueldo a Sant Sebastià
ESCULTURAS
Elogio del agua, Parque de la Creueta del Coll, Barcelona.
PEINE DEL VIENTO
Elogio del horizonte.Escultura de Eduardo Chillida en Hernani.
CASA DE JUNTES DE GUERNICA
El Senyoriu de Biscaia estava estructurat a la Terra Llana, formada per les anteiglesias, les viles i la ciutat de Orduña. Si en un principi hi havia tres llocs que mantenien les seves pròpies Juntes de Govern, la Merindad de Durango que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga davant l'ermita de Sant Salvador i Sant Climent de Abadiño, Les Encartaciones, amb la seva pròpia jurisdicció i govern i que celebraven les seves Juntes
en Avellaneda i les Juntes de Biscaia a Gernika. En interessant indicar que les viles que estaven en les jurisdiccions de la Merindad de Durango i de les Encartaciones estaven excloses de les Juntes de les mateixes i pertanyien a la de Guernica.
Les reunions de les Juntes estaven constituïdes pels representants de les entitats municipals que tenien hi representació, cadascuna d'elles tenia un seient i un vot. Les Juntes Generals tractaven i resolien els problemes comuns del Senyoriu i prenien jurament a Senyor i al rei perquè tots dos respectessin els furs.
Després de la seva suspensió el 1879 van quedar sense efecte fins que 102 anys després, el 1979, es van recuperar com legislatiu de la província de Biscaia, a l'empara de la nova organització política de l'estat
DRETA I PODER LOCAL AL SEGLE XX A CATALUNYA I AL PAÍS BASC
salt als centres de reclusió en moments puntuals. A Barakaldo, aquesta repressió se
centrà en la dreta no nacionalista i la majoria de les víctimes es produí com a conseqüència
dels assalts als vaixells presons Cabo Quilates i Altuna Mendi.
En contrast amb la continuïtat de les institucions republicanes a Biscaia, a Catalunya
el col·lapse de l’Estat republicà després del fracàs del cop obrí un procés revolucionari
que a Vilanova trobà en la destrucció dels temples la primera expressió de
subversió de l’ordre tradicional. Pocs dies després, es deslligà una repressió descentralitzada
contra els diferents sectors de la dreta. Aquesta onada repressiva, que es
moderà a final d’estiu i desaparegué a principi de 1937, colpejà amb major duresa
els sectors no catalanistes de la dreta local i els catòlics, a més de les classes altes.
Malgrat la seva evolució, el catalanisme conservador semblava que retingués una
certa legitimitat que limità l’efecte repressiu en el seu si a aquells simpatitzants que
eren, a més, catòlics actius o persones socialment destacades. Amb tot i això, l’experiència
de la guerra resultà traumàtica per al conjunt de la dreta vilanovina.
COMENTARI DEL CUADRE - ELS FETS DE GUERNICA
- Interpretació
L’obra és un encàrrec del Govern de la República que va pagar a Picasso un total de 150.000 francs per a la seva execució.
El quadre va passar per varies exposicions:
L’11 de Juliol es va instal·lar al Pavelló Espanyol de la Exposició Universal on també es van exhibir obres de Joan Mirói i Alexander Calder entre d’altres. A més a més, es van posar varis poemes de Federico García Lorca, assassinat un any abans, i un poema de Paul Éluard, gran amic de Picasso, titulat La victoria de Guernica.
Després el quadre viatja per diferents països d’Europa: Oslo, Estocolm, Copenhaguen. L’any 1939 el quadre viatja fins Amèrica per a recaptar fons amb la finalitat d’ajudar als refugiats republicans.
El mateix dictador, Francisco Franco, va fer varies gestions per tal d’acollir el quadre a Espanya. Tanmateix, Picasso va exigir com a resposta el restabliment de la República. Finalment, la filla del pinto demanà com a condició del trasllat del quadre l’indult d’Albert Boadella, un dramaturg que formava part de la companyia dels joglars. L’any 1981 la tela arribà a Espanya, un mes abans que Picasso hagués complert 100 anys.
En definitiva, l’obra és un gran crit de protesta contra els esdeveniments del 27 d’abril del 37, una crida desesperada de la pau al país. La seva funció és doncs, política, propagandística d’uns ideals.
- Aspectes temàtics:
Aquest quadre està basat en el bombardeig que va patir Guernica durant la Guerra civil Espanyola per la legió còndor de la Luftwaffe alemanya que formava part de la participació estrangera en el bàndol dels franquistes. L’aviació alemanya va atacar la ciutat vasca el 27 d’abril de 1937. El bombardeig va durar tres hores i mitja.L’1 de maig, un milió de persones es va manifestar en contra del bombardeig. Aquell mateix dia, Picasso contemplà la fotografia en blanc i negre de la ciutat enderrocada en el diari “Ce soir”. Aquella va ser la seva font d’inspiració.
El Guernica mostra persones, animals i edificis enderrocats per la violència i el caos generats per les bombes. Es tracta, doncs, d’una al·legoria en blanc i negre. El toro, el cavall ferit amb una llança i l’ocell tenen una connotació marcadament simbòlica ja que la seva presència és irreal en l’escena. Els altres símbols podrien ser la mare amb el nen mort, el guerrer mort, la dona que s’arrossega per terra i l’edifici en flames.
Al centre hi ha una bombeta que il·lumina l’escena (sembla ser que Picasso la va pintar després).
FET PER ROBINSON
